Divendres.

Avui a l'autobús dues dones parlaven de com de lleig era el nòvio d'una altra noia. Un paio de Granollers. Porques!

A la feina se m'acosta una noia d'uns setze anys, de casa bona i amb aspecte d'haver sortit d'un anunci de Tommy Hilfinger, i em demana que li recomani un llibre. "Ja he llegit tots els best-sellers", em diu. No semblava gaire perceptiva i jo he procurat fer un gran esforç perquè no s'em veiés a la cara el que em passava pel cap, però per si hi havia algún dubte ha afegit: "EL Codi DaVinci i tots els del Dan Brown, la Catedral del Mar i això...".

M'he estalviat de recomanr-li res, perquè resulta que no acabava de ser veritat que hagués llegit tot el que en Dan Brown s'ha atrevit a publicar.

Aquell tiu de la feina que se suposa que és el meu superior d'una manera que no entenc duia una samarreta de 'Brazil' del Terry Gilliam i m'ha mirat amb aprovació quan li he dit que m'agaradava el Patrick O'Brian. Dec semblar una cosa molt diferent del que sóc. Perfecte.

El documental del Terry Jones sobre la història del número 1 em va fer agafar ganes d'anar a clase però aquest matí els llençols pesaven tant...!

En Mr. Rochester diu a la Jane Eyre: Vull una esposa. Vull una esposa, no pas una infermera que tingui cura de mi... Vull una esposa per compartir el llit cada nit. Si fós per mi, fins i tot el dia sencer!

Per l'amor de Déu! Si la Charlotte Brontë aixequés el cap!

Si la Charlotte Brontë aixequés el cap diria: "Com collons ho heu sabut, malparits de la BBC?!"