Carta (II)

Benvolgut Charles,

No hi ha manera. Mai no acabaré de llegit totes les teves novel.les. Cada cop que em penso que ja està, descobreixo que m'he n'he deixat alguna.

Collons. Ja és la tercera vegada que em passa. Recordo com n'estava de contenta un dia pensant tota cofoia que mai més m'hauria de preocupar de confordre A Tale of Two Cities amb Great Expectations perquè ja les havia llegit totes i llavors vaig descobrir Our Mutual Friend. I a sobre va ser mirant una minisèrie de la BBC (que no deus saber ni què és, la BBC, però és igual, ara no ve al cas que aquells putiners no paguin copyright per maneflar les coses que vas escriure). I només la vaig veure perquè hi sortien actors guapos!

Quina vergonya!

Des de llavors no sé què passa que cada cop que em giro descobreixo que has escrit una nova novel.la. Sí, senyor, no em miris així que t'he enxampat! Jo no puc ser tan burra. Ho sóc, fins a cert punt, però no tant, és impossible. L'única resposta que trobo a aquesta proliferació de Barnaby Rudges o Martin Chuzzlewits i Battle of Lifes (mare de Déu quins noms!) és aquesta: ets viu i ben viu i encara et passeges amb aquella barba i aquella cara de mestre d'escola enamorat de la directora per Porthsmouth preguntant-te com pots ser que la Gran Bretanya hagi canviat tan poc des que la Reina Victòria la va palmar.

(Ara que hi penso si vius a Portsmouth segur que sí que deus haver vist la BBC! Què et va semblar Bleak House? I quina llàstima que el Porsmouth jugui tan malament, oi?)

En fi, si ets viu espero que em contestaràs aviat. Potser em podràs enviar exemplar de les noves novel.les abans no me les hagi de trobar jo soleta en edicions mal traduides i cares a qualsevol llibreria freda i solitaria (creu-me, aquests descobriments m'estan matant). Fins i tot ens podriem plantejar de colaborar. Escrivint guions per la tele o alguna cosa així. Jo sóc molt bona inventant noms rarets. I tinc tendències depresives així que VISC pel drama.

Atentament, espera notícies teves,

L'Alba.